Blogia
CUENTOS PLURILINGÜES PARA TRABAJAR VALORES Y PARA DÍAS ESPECIALES

CUENTOS ÚTILES PARA NUESTRAS AULAS

1. UN ARBRE SENSE NOM

 

Era una vegada un arbre que no tenia nom perquè no estava pintat.

    Va passar una formigueta.

    —Com et diuen? —li va preguntar la formigueta.

    —No ho sé, no estic pintat —va contestar l’arbre.

    —Et cridaré Pomera —va dir la formigueta.

    —Val, però m’has de pintar —va contestar l’arbre.

    Amb moltes ganes li va pintar uns punts. Després va començar a pintar-li les fulles però es va avorrir i se’n va anar a jugar amb uns amics.

     Un gos va passar per allí. Li va donar llàstima l’arbre i va seguir pintant-li fulles.

    —Podries ser un cirerer. A mi m’agraden molt les cireres, saps?

    Però el va cridar sa mare per berenar i se’n va anar.

     Un bou també va passar per allí i es va parar, però tampoc va acabar de pintar-lo, perquè ell volia convertir-lo en una perera, ja que es passava el dia menjant peres.

     Li van agarrar ganes de córrer i va fugir corrents.

    Només un xiquet (es diu el nom del xiquet /a al qual contem el conte) que ja havia acabat de berenar i li agradava fer les coses bé, va seure i el va acabar de pintar.

    El va convertir en un taronger (es pot dir el fruiter que ell / ella vulga) ple de taronges com les que li agradaven a ell.

    Des d’aleshores l’arbre sempre va tenir nom. Es va quedar amb el nom que li va posar el xiquet perquè va ser l’únic que va ser constant i va acabar la faena.

    “Com hem de deixar avui la faena? A treballar”.

 

    Consells didàctics:  Cada dia comença diferent. Inventar un conte cada nit abans de dormir-nos o cada dia abans, durant, a al final del treball rutinari fa que la il·lusió mai se’n vaja de les nostres vides.

    La constància és necessària tant en xiquets com en adults. Podem potenciar-la a través de contes com aquest. Aquest conte seria ideal per al “Dia de l’arbre”, contat en les tres llengües als menuts. A partir de quart de primària el poden llegir ells i elles.

 

 

UN ÁRBOL SIN NOMBRE

 

 

Érase una vez un árbol que no tenía nombre porque no estaba pintado.

    Pasó una hormiga:

    —¿Cómo te llamas? —le preguntó la hormiga.

    —No lo sé, no estoy pintado —contestó el árbol.

    —Te llamaré manzano —dijo la hormiguita.

    —Vale, pero me has de pintar —contestó el árbol.

    Con muchas ganas le pintó unos puntos. Después comenzó a pintarle hojas pero se aburrió y se fue a jugar con unos amigos.

    Un perro pasó por allí. Le dio lástima el árbol y siguió pintándole hojas:

    —Podrías ser un cerezo. A mí me gustan mucho las cerezas, ¿sabes?

    Pero lo llamó su madre para merendar y se fue.

    Un toro pasó por allí y se paró, pero tampoco acabó de pintarlo. Quería convertirlo en un peral ya que se pasaba el día comiendo peras. Le cogieron ganas de correr y se fue.

    Sólo un niño que ya había acabado de merendar y que le gustaba hacer las cosas bien, se sentó y acabó de pintarlo.

    Lo convirtió en un naranjo lleno de naranjas como las que le gustaban a él.

    Desde entonces, el árbol siempre tuvo nombre. Se quedó con el nombre que le puso el niño porque fue el único constante que acabó el trabajo.

    “¿Cómo hay que dejar el trabajo hoy? A trabajar”.

 

 

A  TREE WITHOUT A NAME

 

 

Once upon a time there was a tree. It has no name because he is not painted.

    An ant arrives there.

    ‘What’s your name?’ asks the ant.

    ‘I don’t know, I’m not painted,’ answers the tree.

    ‘I’ll call you apple tree,’ says the ant.

    ‘OK,’ says the tree, ‘but you must paint me.’

    Ant paints a lot of spots, then green leaves. But she gets bored and goes away to play with friends.

 

 

    A dog arrives there. Dog feels sorry for it, he goes on painting it.

    ‘You can be a cherry tree. I like cherries. Do you know it?’

    But Dog’s Mum calls him to have a sandwich and he goes away.

 

 

    A bull arrives there. He tries to paint the tree.

    ‘You can be a pear tree. I eat lots of pears every day.’

    Suddenly Bull wants to run. He begins to run, he runs and runs and he goes away.

 

 

    There is only a responsible child. He has finished his homework, he has had his afternoon sandwich and he likes painting.

    He finishes painting it. It is an orange tree.

    ‘All right, I’ve finished. You are an orange tree. I like oranges a lot.’

    After that the tree has a name for ever. It takes the last name because the child is the only one who is responsible and finishes his work.   

 

 

0 comentarios